IMATGES ELABORADES A PARTIR D'UNA ALTRE IMATGES

Primerament he escollit aquesta fotografia i a partir d'aquesta he obtingut 4 imatges retallades de l'original amb la finalitat de fer un nou enquadrament a partir dels diferents elements que hi apareixen.
Aquí hi ha els resultats:

1: SOL, MAR I TERRA

2: GOLETA, MAR I TERRA


3: NÚVOLS I POSTA DE SOL


4: MAR AMB EL REFLEX DEL SOL I PROA DE LA GOLETA

Analisi de la fotografia

LA FOTOGRAFIA MOSTRA UNA POLITJA AMB EL NUS D'UNA GOLETA . L'ENQUADRAMENT ÉS HORITZONTAL. EL QUE NO VEIEM, ÉS A DIR, EL FORA DE CAMP, ÉS LA IMMENSITAT DEL MAR MEDITERRANI I LA TERRA AL FONS.

LA COMPOSICIÓ DE LA IMATGE ÉS BEN SENZILLA, AL COSTAT ESQUERRA ES TROBA LA POLITJA, I PER SUPOSAT LA CONTINUACIÓ DE LES CORDES I NUSOS DE LA GOLETA. SOTA AQUEST EL MAR I LA TERRA.

LA POLITJA ESTÀ FOTOGRAFIADA DES DE UN PLA FRONTAL, I SEGONS LA DISTÀNCIA ÉS UN PLA DETALL.EN AQUESTA IMATGE VEIEM QUE HI HA UN DESENFOCAMENT PROGRESSIU. I PER TANT, ÉS UNA IMATGE AMB MOLTA PROFUNDITAT.

LA FOTOGRAFIA ESTÀ FETA A PRIMERES HORES DEL MATÍ EN UN DIA DE NAVEGACIÓ PER LA COSTA CATALANA A BORT DE LA GOLETA CYRANO-VERGANTIN.

PORTADA 9 NOU

La activitat de fer la portada del 9 nou comportà fer un fotomontatge. I aquest en va ser el resultat.

BLOW UP

1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?

Jo opino que té les temàtiques d'intriga i suspens.

2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel.lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.

Escullo el protagonista, el fotògraf. Ell és comporta d'una manera estranya durant tota la pel.lícula, és callat i té impulsos espontanis, en la pel.lícula té un paper important ja que descobreix a través d'unes fotografies l'assesinat d'un home. Esta endinsat en la fotografia de models i mostra una actitud cansada davant de les dones perqué hi tracta sempre i no l'hi aporten rés d'interessant, al final de la pel·lícula ell es pensa si l'assasinat que ha vist però que no té proves per demostrar. Així doncs, en la pel.lícula s'obsesiona amb aquest assasinat i intenta descobrir-ne més.

3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organitzaciódel temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Inconnu i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?

Aquesta pel·lícula no hi surten efectes especials, es simple. Possiblement està feta amb unes camares i prou. No hi ha caso dialeg, però amb les imatges parlen per si soles. Així doncs, també entens el que passa.

4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?

Crec que la càmera fa un paper senzill, però a la vegada complex.

5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls?

En aquesta pel·lícula hi ha molt poca música i només en surt una quan el protagonista obra el tocadiscos.Però durant la pel·lícula s'escolta el soroll dels cotxes, el soroll del vent amb les fulles dels arbres, etc.. Així doncs, posa valor a el soroll real de les coses.

6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.

Per a mi una de les millors sequències és el procès de rebelatge a casa seva, es pot veure com les rebela i el seu procès. Una de les altres podía ser la escèna final amb els clowns, quan es posen a jugar a tennis sense pilota i fan la performance i el fotògraf es els hi segueix el joc quan els hi pasa la pilota, allà sembla que ell prengui conciència de si tot el que ha viscut es real o imaginari.

7. Al llarg de la pel·lícula apareixen referències a d'altres mitjans artístics, d'altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, rodatges de pel·lícules, assaigs de teatre i també hi apareix la música. Per què diries que Antonioni intercala tots aquests elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?

Aquestes escenes trencan una mica la pel·lícula i donen la sensació de que volen trencar una mica el pensament centralitzat i obsessionat del tema de l'assasinat.

8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula?

Tan l'inici com l'acabament de la pel·lícula jugant amb l'aparença de protagonista.

PROJECTE TURBINEGENERATION - TEXT DEL PROJECTE CONJUNT

PRIGIONERI

Pot ser que no entengueu res del què passa. Molt probablement pensareu que hi pinto lligat a una columna. Però perquè ho entengueu us haig d'explicar la meva història i de seguida ho entendreu.

La veritat és que no sabria dir-te com hem va arribar aquest moment. Em poso a pensar... i, simplement, recordo.

Al principi, mirava incrèdul a la noia que m'havia de portat. Jugava. Era la meva rival i alhora premi. Jo, segur de perdre sempre.

Quina sorpresa vaig tenir! Trobar-la un matí al'habitació! No recordo quan feia que estàvem junts. Només sé que la vaig veure llavors, per primera vegada, al meu costat. Però no feia bona cara, ja no era com temps passats, que malgrat tot m'agafava i ens uniem. Ara tot ha canviat tant.

Com va arribar a aquest estat? La veritat, no sabria explicar-ho. Només sé que allò que era bell, harmoniós es va anar tornant deforme, insofrible. El perfecte com distant, el diví perquè llunyà, es va fer cada dia més maldestre, vulgar, quotidià...

Però recordo uns fulls, uns fulls que tenia sobre la taula, que parlaven d'aquest projecte i vaig llegir. El nom que hi havia em sonava, s'assemblava al meu. Jo seria exposat! No m'ho podia creure, tants anys per acabar així.

Sabeu? Fa molt temps que era allà, amb ella. Cada any, cada mes, cada dia, cada hora, cada minut, cada segon... Però ara veig, sarcàstic, com m'ha estimat, de seguida que ha pogut m'ha apartat del seu costat.

I mireu ara on sóc. Davant vostre, avergonyit, ja que em veieu quan abans ningú més que ella em veia. Ara ploro, lamento, allò tant típic de quan et separes d'algú que ha sigut part de tu.

Ara aquí lligat m'adono de les desgràcies, mentides, farses, la mala vida que li he donat.

Cada dia que ve, la contemplo, la seva bellesa, pura, adorable, distant. I ella, fa com si no hagués passat res. S'acosta i em parla, m'explica les novetats i jo li vull explicar les noves d'un pobre idealista, li vull parlar del passat ja que aquest temps que porto lligat a la columna em provoca opressió. Això m'ha servit per reflexionar, ara sé el que ella patia per la meva culpa, vull tornar amb ella, i demanar-li perdó. Però mai em respon i les altres peces de roba em miren i riuen, es burlen de mi.

He perdut la dignitat, i només et demano, tu que encara pots, que no et deixis marcar pel pes de la roba, ni pel que pot arribar a ser d'opressora, sabent que arribem a ser una càrrega i que et fem presoner del concepte de la roba en la vostra societat.

PROJECTE TURBINEGENERATION - IDEA CONJUNTA AMB INGRID XANDRI

Quan ja havien passat uns quants dies, vem fusionar-nos amb els companys per la semblança de projectes i per tant es modificarien coses. Jo, em vaig agrupar amb la Ingrid Xandri, ja que ella volia treballar amb el seu corsé, ja que és una peça que oprimeix, i no tries aqueste carrega sino que és imposada.

D'aquesta manera, vem començar a pensar com seria el projecte, l'únic que teniem clar és que voliem el corsé i cordes que el lliguessin. Tot seguit feiem un dibuix de la idea que teniem.

I aquella idea la hem anat evolucionan, ja que el Manel Clot ens va dir que era una bona idea i que la teniem que desarrollar. I així va ser... La idea va anar agafant forma fins a ser el corsé penjat a una columna, lligat amb una corda ample desde un punt elevat i cordes petites lligades des de les parts més apartades del corsé a unes pedres que hi havia al terra representan el pes de la roba sobre cada un de nosaltres. D'aquí el nom que li hem posat al projecte, PRIGIONERI que amb català significa presoner, i englobava el que voliem transmetre.

És veritat que no ens va portar molta feina ja que ho teniem molt clar des de el primer moment el que voliem i el perquè del que feiem.

PROJECTE TURBINEGENERATION - IDEA PERSONAL

Tot va començar quan ens van dir que fariem un projecte amb la roba, relacionat amb el Howard. Pensavem que seria un treball més... Però no va ser així. Tot va ser costos... ja sigui per perdues de classes, hores de feina de pensar projecte...

Així doncs vem començar a treballar a partir de que ens produia la roba. Alguns s'enterraven sota la roba, altres jugaven amb ella, etc. I poc a poc cada un li sortia una idea del que faria.

A mi em va sortir la idea de treballar amb els mocadors de coll que em va deixar la meva mare, ja que em provoquen sentiments oposats. I a partir d'aquí vaig començar amb una performance on tenia els peus i les mans lligades amb els mocadors de coll i la boca amordaçada per un altre. D'aquesta manera, vaig decidir fer el projecte sobre la roba que ens oprimeix, que ens fa sentir presoners.

AIXÒ ÉS RITME!!!

Simon Rattle tria La consagració de la primavera en el seu debut com a director de la Filharmònica de Berlín. L'orquestra és a la fossa i sobre l'escenari més de 250 escolars es mouen al ritme de la música de Stravinsky en una coreografia creada per a ells per Royston Maldoom. Hores, dies i mesos de treball acabaran en un experiment artístic i pedagògic únic en el món. Un llarg camí fins que comencen a apreciar el valor de la representació col·lectiva i l'entrega, a abandonar-se a la música i a utilitzar el cos per expressar-la.
A més al llarg de la pel·licula, és veu l'esperit de superació de alguns dels nois. Així doncs et dona una visió de superació dels problemes de la vida qüotidiana. Per exemple, una noia agafava el compromis tot i saben que sempre ho deixava tot, l'altre noi és el que esta sol a Berlin i l'últim i que em va cridar molt l'atenció és l'altre noi que no li agradava ni donar la mà perquè trobava que era algu molt íntim... Però tots ells es superen.

Tavi Gevinson

Té 13 anys i els 11 va crear el seu propi blog. Aquest no va ser descobert per els seus pares fins un temps més tard, llavors els seus pares li van regalar una càmara i va començar a penjar els seus videos, fent representacions de personatges amb vestits diferents.
Es va fer famosa a partir de quan la NewYork Times va trobar el seu blog i li van dir de fer una entrevista. A partir d'aquí va sortir en portades pop i molts artistes van voler fre-se fotos amb ella.

CHRISTIAN BOLTANSKI

Christian Boltanski, va neixer a Paris, el 6 de setembre de 1944. Aquest es fotograf, escultor, cineasta, resumin un artista de formació autodidacte... que es principalment conegut per les seves instalacions.

La seva obra esta marcada principalment per una intencionalitat de arxiu i memoria que va més enllà del explicitament present. La roba feta servir en les seves instalacions i les fotografies dels que ja no hi són, forman una part fonamental com a marca de el que ja no hi és...
La seva obra molt probablement és així per com estat marcat al llarg de la seva infancia, ja que va neixer a finals de la Segona Guerra Mundial en una familia marcada per l'holocaust i entre 1969 i 1971 a començar a reconstruir la seva infancia a partir de fotografies.

ELS MONS DE CORALINE

L’essència de la història és compartida per novel·la (Neil Gaiman) i film dirigit per Henry Selick. Aquesta ens fa viatjar pels mons de fantasia interior d’una nena d’onze anys.
Aquestes fantesies són un retrat dels temors propis de la infantesa i del procés de maduresa i autosuperació en forma de conte. Una història de creixement personal que pren elements dels contes i llegendes més clàssiques i les combina amb tocs imaginatius i personals.

SINOPSIS:
Els mons de Coraline ens explica la història d’una nena d’onze anys que busca el seu lloc en el món. Quan els seus pares es traslladen a un enorme casalot situat enmig del no-res, Coraline se sent sola i avorrida. Els seus pares estan molt enfeinats acabant un catàleg de flors i no tenen temps per prestar-li gaire atenció. Així, ella decideix llençar-se a l’aventura per explorar els voltants de la nova residència i conèixer els seus nous veïns del Pink Palace Apartments (que ocupen la resta d’apartaments en què ha estat dividit el gran casalot). Però quina sorpresa s’enduu quan, enmig de la seva tasca d’investigació, descobreix una petita porta segellada. «On deu portar?», es pregunta... Les ànsies per descobrir un món ple de noves possibilitats, de divertiment i fantasia, la condueixen a viatjar a través d’aquesta porta. Al final d’un llarg passadís fosc hi descobreix un món paral·lel gairebé mimètic a la seva realitat quotidiana, un món que reuneix gairebé tot el que ella podria haver somiat: tota l’atenció d’uns pares, pràcticament idèntics als seus, i un dia a dia ple d’estranyes rareses que la deixen bocabadada. Però malauradament res no és el que sembla, tot ésser vivent d’aquesta “altra realitat” té botons en comptes d’ulls, i si ella vol quedar-s’hi també se’ls haurà de cosir. Llavors tindrà una decepció quan tot allò que sempre havia desitjat deixa de ser un bonic somni i es converteix en una amenaça per a la seva pròpia vida i per a la d’aquells que estima. L’única manera de poder sortir de tot plegat serà reunint tot el valor possible i, superant els seus temors, serà només així com Coraline podrà recuperar els seus pares i, amb ells, la seva vida real.

D'altre banda, em va recordar altres pel·licules, com Mago de Oz, Mary Poppins i Alicia al païs de les meravelles, ja que totes aquestes la protagonista es trasllada a un món fantàstic. Però sincerament aquesta pel·licula m'ha encantat, per el contingut i la forma (fet amb stop-motion).

Crec que amb aquesta pel·licula de forma indirecta o en segones ens fa reflexionar sobre la nostra vida, com a joves que també tenim els nostres problemes i les nostres imaginacions per abadir-nos de la nostra realitat qüotidiana, una realitat pasada, potser dificil...

RODNEY GRAHAM - A TRAVÈS DEL BOSC

EDGE OF WOOD (1999)

- video amb blanc i negre transferit amb DVD, doble projecció amb bucle, sonora.

Rodney Graham fa un intent de apropar-nos a la natura; però ens demostra que apropar-se a ella suposa envair-la, il·luminar-la amb esclats de llum, tecnologitzar-la.

PROJECTE GUARDERIA

Aquest projecte tractava de celebrar el tancament de la guarderia durant una temporada, de manera que tots els infants intervinguessin en la festa, i van demanar-nos ( als alumnes del Bellera) si podriem donar-lis un cop de mà.

Els escènics vam preparar una performance representan els capolls que estaven embolicats amb tela i els pares els desenvolicaven, això representava el neixement i el creixement del nen. Llavors em hi havia la tela petita que representava el dolent de la vida i llavors els de colorins representaven el bonic de ser nen... I acabavem amb pintura, pintan amb pintura la roba blanca dels nens. Però hi havia moments que ens oblidavem de tot i tornavem a ser nens, pintant-nos als uns als altres (ja fos la cara, la roba, etc.), jugant amb els globos i tirant confeti.

Per altre banda els artístics havien preparat un munt de projectes, però tambè es van integrar a la part final del projecte amb la pintura...

HA SIGUT UNA EXPERIÈNCIA ÚNICA!!!

MIROSLAW BALKA

Miroslaw Balka (1958), nascut a Varsòvia, és un pintor polonès contemporani famós i escultor. Balka es graduat a l'Acadèmia de Varsòvia de Belles Arts (1985).

Les exposicions de Balka apareixen a llocs com ara:

- al Museu Nacional d'Art a Osaka, el Japó

- el Museu de Müller de Kröllera Otterlo, els Països Baixos

- la Galeria Zacheta d'Art Contemporani, Varsòvia

- el Museu Stedelijk voor Actuele Kunst (SMAK) a Ghent, Bèlgica

- Arts ContemporàniesDundee a Escòcia

- la Galeria Douglas Hyde a Dublín, Ireland.

En els seus treballs previs inclouen una escultura anomenada 480x10x10 (1990) i una instal·lació anomenada Oasi (C.D.F.) (1989).

Al 2009, Balka instal·là la 10a comissió de Sèrie Unipalanca per la sala de Turbina de la Tate Modern, que s'obrí el 13 d'octubre, de 2009.

JOHN CAGE

John Cage (Los Àngeles, 5 de setembre de 1912 - Nova York, 12 d'agost de 1992). Compositor estadeunidenc.

Va estudiar al costat dels compositors nord-americans Henry Cowell i Adolph Weiss i va revolucionar la música contemporania dotant-la d'un llenguatge caòtic. Però les principals influències de Cage provenen de les cultures orientals. A través dels seus estudis de filosofia índia i budisme zen a finals de la dècada de 1940, Cage va arribar a la idea d'utilitzar en la composició l’atzar controlat, que va introduir en les seves composicions.

Ja en la dècada dels 30 va començar els seus primers treballs demostrant talent per als ritmes impossibles i invencions com el seu sistema de vint-i-cinc tons.

Durant els últims anys d'aquesta dècada Cage va inventar el piano preparat, al que li havia inserit entre les cordes una sèrie de cargols, rosques i trossos de goma i fusta que dotaven a l'instrument d'una varietat nova de possibilitats sonores.