Chris Burden

Chris Burden va neixer a Boston el 1946. Aquest va estudiar arts visuals, física i arquitectura a la Universitat de Pomona (Universitat de Califòrnia).
Burden és un artista que és conegut per les seves performances. Burden com artista va començar a créixer a principis dels anys 70 després que fes una sèrie de controvertides performances en les quals la idea del perill personal com expressió artística va ser central.

Timothy William Burton

Timothy William Burton va neixer a Burbank (Califòrnia) el 25 d'agost de 1958.
Burton a part de dibuixant, escriptor i artista plàstic, també és director de cinema.
El director té una clara inclinació per tot allò gòtic, fantàstic, romàntic i extravagant.
Arran d'això ha creat una estètica molt personal en les seves obres; amb personatges estranys, exclosos de la societat o d'altres personatges populars que no se senten en concordança amb el seu estatus, però Burton mai ha negat la influència que ha rebut de la ciència ficció sobretot d'aquella que venia del cinema camp, de las pel·lícules de baix pressupost que es feien als anys 50, les de monstres, vampirs i altres atrocitats.

PLUJA D'IDEES DE L'AUTORRETRAT DE POE

FONS DE LA FOTO: Pati abandonat, Casa de la visitació (Atmella), bosc, nit fosca o tempesta... (terrorífic)

EFECTES: Ombres, gats, corbs, llums tenues...

VESTUARI: Camisso blanc antic amb forat a la part de l'espatlla (camisso de la guerra), Roba Vermella i negre (màscara roja)

FOTOS QUE PODEN SERVIR: Jo am el cabell repentinat enradera o cabell aixecta (punky) i la cara maquillada. Però potser agafaria una foto de una pel·licula que vem fer l'any passat que representava a una nena morta. El cabell llarg i negre, camissó i la cara com si m'haguesin xuclat tota la vida...

INSPIRACIÓ:
- LA MORT DE LA MÀSCARA ROJA de Edgar Allan Poe
- EL RETRAT OVAL de Edgar Allan Poe

Maleides Vacances

Desprès de tant temps sense poder penjar res per culpa de no se quin problema amb les contes... ara ho farem tot de cop...
Aquí deixarè l'historia del diari...

Fa un temps jo era una personba treballadora, que no havia tingut vacances desde feia 2 anys... per fi un dia el jefe em dona 4 dies de vacances!!!!
Però les vacances poden ser malaides... Jo estava allà tranquila descansan els dies de les meves vacances... Escoltan els ocells, disfrutan del paisatge... Però de cop, un helicopter! No podia ser... Jo ja no sabia com reaccionar... I de cop veig que cau una llibreta... No podia ser!!! Cau una llibreta!!!
Vaig cap allà. L'agafo. L'obro. Llegeixo. MALEIDES VACANCES, portava 2 dies i ja em reclaman a la feina... Agafo el mobil i truco al jefe... A sobre de demanar que vagi cap a la feina, em diu que a la proxima avisi a on vaig de vacances... Però que s'ha cregut!!!!

Arribo a la feina... M'espera al despatx... El miro. Em cabrejo. Li dic de tot menys guapo. S'ha acabat per sempre... Mai més estarè en aquesta empresa...

FI!!!!

Poema de Edgar Allan Poe

Ja fa uns dies que estem pensant en Edgar Allan Poe.
Poe fou un escriptor romàntic en llengua anglesa. Va escriure poesia, novel·la i relats curts. Conegut sobretot pels seus relats de temes fantàstics i d'horror.
Així doncs, aquí us deixo un poema que em crida la atenció, té com a títol UN SOMNI...

UN SUEÑO

¡Recibe en la frente este beso!
Y, por librarme de un peso
antes de partir, confieso
que acertaste si creías
que han sido un sueño mis días;

¿Pero es acaso menos grave
que la esperanza se acabe
de noche o a pleno sol,
con o sin una visión?
Hasta nuestro último empeño
es sólo un sueño dentro de un sueno.

Frente a la mar rugiente
que castiga esta rompiente
tengo en la palma apretada
granos de arena dorada.
¡Son pocos! Y en un momento
se me escurren y yo siento
surgir en mí este lamento:
¡Oh Dios! ¿Por qué no puedo
retenerlos en mis dedos?
¡Oh Dios! ¡Si yo pudiera
salvar uno de la marea!
¿Hasta nuestro último empeño
es sólo un sueño dentro de un sueño?