IMATGES ELABORADES A PARTIR D'UNA ALTRE IMATGES

Primerament he escollit aquesta fotografia i a partir d'aquesta he obtingut 4 imatges retallades de l'original amb la finalitat de fer un nou enquadrament a partir dels diferents elements que hi apareixen.
Aquí hi ha els resultats:

1: SOL, MAR I TERRA

2: GOLETA, MAR I TERRA


3: NÚVOLS I POSTA DE SOL


4: MAR AMB EL REFLEX DEL SOL I PROA DE LA GOLETA

Analisi de la fotografia

LA FOTOGRAFIA MOSTRA UNA POLITJA AMB EL NUS D'UNA GOLETA . L'ENQUADRAMENT ÉS HORITZONTAL. EL QUE NO VEIEM, ÉS A DIR, EL FORA DE CAMP, ÉS LA IMMENSITAT DEL MAR MEDITERRANI I LA TERRA AL FONS.

LA COMPOSICIÓ DE LA IMATGE ÉS BEN SENZILLA, AL COSTAT ESQUERRA ES TROBA LA POLITJA, I PER SUPOSAT LA CONTINUACIÓ DE LES CORDES I NUSOS DE LA GOLETA. SOTA AQUEST EL MAR I LA TERRA.

LA POLITJA ESTÀ FOTOGRAFIADA DES DE UN PLA FRONTAL, I SEGONS LA DISTÀNCIA ÉS UN PLA DETALL.EN AQUESTA IMATGE VEIEM QUE HI HA UN DESENFOCAMENT PROGRESSIU. I PER TANT, ÉS UNA IMATGE AMB MOLTA PROFUNDITAT.

LA FOTOGRAFIA ESTÀ FETA A PRIMERES HORES DEL MATÍ EN UN DIA DE NAVEGACIÓ PER LA COSTA CATALANA A BORT DE LA GOLETA CYRANO-VERGANTIN.

PORTADA 9 NOU

La activitat de fer la portada del 9 nou comportà fer un fotomontatge. I aquest en va ser el resultat.

BLOW UP

1. Quina diríeu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·lícula?

Jo opino que té les temàtiques d'intriga i suspens.

2. Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel.lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.

Escullo el protagonista, el fotògraf. Ell és comporta d'una manera estranya durant tota la pel.lícula, és callat i té impulsos espontanis, en la pel.lícula té un paper important ja que descobreix a través d'unes fotografies l'assesinat d'un home. Esta endinsat en la fotografia de models i mostra una actitud cansada davant de les dones perqué hi tracta sempre i no l'hi aporten rés d'interessant, al final de la pel·lícula ell es pensa si l'assasinat que ha vist però que no té proves per demostrar. Així doncs, en la pel.lícula s'obsesiona amb aquest assasinat i intenta descobrir-ne més.

3. En altres unitats hem parlat de les estructures argumentals i del muntatge de les pel·lícules, de l'organitzaciódel temps i de l'espai. Què destacaries de l'estructura de Code Inconnu i del muntatge d'aquesta pel·lícula? Què et sorprèn? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò que succeeix d'aquesta manera?

Aquesta pel·lícula no hi surten efectes especials, es simple. Possiblement està feta amb unes camares i prou. No hi ha caso dialeg, però amb les imatges parlen per si soles. Així doncs, també entens el que passa.

4. Què destacaries de com es treballa amb la càmera, de com aquesta ens mostra les coses?

Crec que la càmera fa un paper senzill, però a la vegada complex.

5.Què podem dir de la banda sonora de la pel·lícula? És important la música? Són importants els sorolls?

En aquesta pel·lícula hi ha molt poca música i només en surt una quan el protagonista obra el tocadiscos.Però durant la pel·lícula s'escolta el soroll dels cotxes, el soroll del vent amb les fulles dels arbres, etc.. Així doncs, posa valor a el soroll real de les coses.

6. Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.

Per a mi una de les millors sequències és el procès de rebelatge a casa seva, es pot veure com les rebela i el seu procès. Una de les altres podía ser la escèna final amb els clowns, quan es posen a jugar a tennis sense pilota i fan la performance i el fotògraf es els hi segueix el joc quan els hi pasa la pilota, allà sembla que ell prengui conciència de si tot el que ha viscut es real o imaginari.

7. Al llarg de la pel·lícula apareixen referències a d'altres mitjans artístics, d'altres formes d'expressió i representació de la realitat: hi apareixen fotografies, rodatges de pel·lícules, assaigs de teatre i també hi apareix la música. Per què diries que Antonioni intercala tots aquests elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?

Aquestes escenes trencan una mica la pel·lícula i donen la sensació de que volen trencar una mica el pensament centralitzat i obsessionat del tema de l'assasinat.

8. Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula?

Tan l'inici com l'acabament de la pel·lícula jugant amb l'aparença de protagonista.

PROJECTE TURBINEGENERATION - TEXT DEL PROJECTE CONJUNT

PRIGIONERI

Pot ser que no entengueu res del què passa. Molt probablement pensareu que hi pinto lligat a una columna. Però perquè ho entengueu us haig d'explicar la meva història i de seguida ho entendreu.

La veritat és que no sabria dir-te com hem va arribar aquest moment. Em poso a pensar... i, simplement, recordo.

Al principi, mirava incrèdul a la noia que m'havia de portat. Jugava. Era la meva rival i alhora premi. Jo, segur de perdre sempre.

Quina sorpresa vaig tenir! Trobar-la un matí al'habitació! No recordo quan feia que estàvem junts. Només sé que la vaig veure llavors, per primera vegada, al meu costat. Però no feia bona cara, ja no era com temps passats, que malgrat tot m'agafava i ens uniem. Ara tot ha canviat tant.

Com va arribar a aquest estat? La veritat, no sabria explicar-ho. Només sé que allò que era bell, harmoniós es va anar tornant deforme, insofrible. El perfecte com distant, el diví perquè llunyà, es va fer cada dia més maldestre, vulgar, quotidià...

Però recordo uns fulls, uns fulls que tenia sobre la taula, que parlaven d'aquest projecte i vaig llegir. El nom que hi havia em sonava, s'assemblava al meu. Jo seria exposat! No m'ho podia creure, tants anys per acabar així.

Sabeu? Fa molt temps que era allà, amb ella. Cada any, cada mes, cada dia, cada hora, cada minut, cada segon... Però ara veig, sarcàstic, com m'ha estimat, de seguida que ha pogut m'ha apartat del seu costat.

I mireu ara on sóc. Davant vostre, avergonyit, ja que em veieu quan abans ningú més que ella em veia. Ara ploro, lamento, allò tant típic de quan et separes d'algú que ha sigut part de tu.

Ara aquí lligat m'adono de les desgràcies, mentides, farses, la mala vida que li he donat.

Cada dia que ve, la contemplo, la seva bellesa, pura, adorable, distant. I ella, fa com si no hagués passat res. S'acosta i em parla, m'explica les novetats i jo li vull explicar les noves d'un pobre idealista, li vull parlar del passat ja que aquest temps que porto lligat a la columna em provoca opressió. Això m'ha servit per reflexionar, ara sé el que ella patia per la meva culpa, vull tornar amb ella, i demanar-li perdó. Però mai em respon i les altres peces de roba em miren i riuen, es burlen de mi.

He perdut la dignitat, i només et demano, tu que encara pots, que no et deixis marcar pel pes de la roba, ni pel que pot arribar a ser d'opressora, sabent que arribem a ser una càrrega i que et fem presoner del concepte de la roba en la vostra societat.

PROJECTE TURBINEGENERATION - IDEA CONJUNTA AMB INGRID XANDRI

Quan ja havien passat uns quants dies, vem fusionar-nos amb els companys per la semblança de projectes i per tant es modificarien coses. Jo, em vaig agrupar amb la Ingrid Xandri, ja que ella volia treballar amb el seu corsé, ja que és una peça que oprimeix, i no tries aqueste carrega sino que és imposada.

D'aquesta manera, vem començar a pensar com seria el projecte, l'únic que teniem clar és que voliem el corsé i cordes que el lliguessin. Tot seguit feiem un dibuix de la idea que teniem.

I aquella idea la hem anat evolucionan, ja que el Manel Clot ens va dir que era una bona idea i que la teniem que desarrollar. I així va ser... La idea va anar agafant forma fins a ser el corsé penjat a una columna, lligat amb una corda ample desde un punt elevat i cordes petites lligades des de les parts més apartades del corsé a unes pedres que hi havia al terra representan el pes de la roba sobre cada un de nosaltres. D'aquí el nom que li hem posat al projecte, PRIGIONERI que amb català significa presoner, i englobava el que voliem transmetre.

És veritat que no ens va portar molta feina ja que ho teniem molt clar des de el primer moment el que voliem i el perquè del que feiem.

PROJECTE TURBINEGENERATION - IDEA PERSONAL

Tot va començar quan ens van dir que fariem un projecte amb la roba, relacionat amb el Howard. Pensavem que seria un treball més... Però no va ser així. Tot va ser costos... ja sigui per perdues de classes, hores de feina de pensar projecte...

Així doncs vem començar a treballar a partir de que ens produia la roba. Alguns s'enterraven sota la roba, altres jugaven amb ella, etc. I poc a poc cada un li sortia una idea del que faria.

A mi em va sortir la idea de treballar amb els mocadors de coll que em va deixar la meva mare, ja que em provoquen sentiments oposats. I a partir d'aquí vaig començar amb una performance on tenia els peus i les mans lligades amb els mocadors de coll i la boca amordaçada per un altre. D'aquesta manera, vaig decidir fer el projecte sobre la roba que ens oprimeix, que ens fa sentir presoners.