Simon Rattle tria La consagració de la primavera en el seu debut com a director de la Filharmònica de Berlín. L'orquestra és a la fossa i sobre l'escenari més de 250 escolars es mouen al ritme de la música de Stravinsky en una coreografia creada per a ells per Royston Maldoom. Hores, dies i mesos de treball acabaran en un experiment artístic i pedagògic únic en el món. Un llarg camí fins que comencen a apreciar el valor de la representació col·lectiva i l'entrega, a abandonar-se a la música i a utilitzar el cos per expressar-la. A més al llarg de la pel·licula, és veu l'esperit de superació de alguns dels nois. Així doncs et dona una visió de superació dels problemes de la vida qüotidiana. Per exemple, una noia agafava el compromis tot i saben que sempre ho deixava tot, l'altre noi és el que esta sol a Berlin i l'últim i que em va cridar molt l'atenció és l'altre noi que no li agradava ni donar la mà perquè trobava que era algu molt íntim... Però tots ells es superen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada